Les biblioteques vivim la dicotomia entre la ‘cosa digital’ i ‘la cosa humana’. Hem de combinar-les bàsicament. Mal que bé.
Mireu dos extrems:
1. Pel costat de la “cosa digital” tenim l’IA què l’alimentem com a un Tamagotchi amb dades utilitzant intel•ligència humana, per fer tasques rutinaries, li donem tres menjars al dia de metadades, índexs, indicadors, articles, XML, CVS, esquemes, cerques, redaccions, rangs, vaja, en argot, “menjar per un tub”, concretament el de la transmissió de xicotets datagrames que qualsevol servidor necessita per a existir.
A la UBFC, usen el repositori HAL; recordeu l’ordinador que no accepta els dubtes humans de la pel·lícula ‘2001: una odissea de l’espai’’?, sí, era HAL 9000. A Siri, Alexa o Google Assistent, Netflix o Spotify, els queda molt per aprendre del seu rebesavi de 1968.
2. Per altra banda, sobre la “cosa humana” tenim l’Erasmus, experiència immersiva, de connexió humana que cap algoritme pot predir, per això em sorprengué que no parlarem de Qualitat (que evidentment en tenen), però quina major qualitat que tindre un Estat oferint l’educació pública gratuïta?
Em qüestione com nodrir a l’IA perquè puga arxivar les sensacions d’aquesta experiència immersiva per a tindre Intel·ligència emocional? ¿La portem d’Erasmus?
L’estada estava prevista per a dues persones: una bibliotecària romanesa i bibliotecària valenciana. Finalment, la meua companya no va assistir, i vaig estar jo i l’equip de treball de la UBFC, per alguna raó es va crear ambient de complicitat, càlid i cordial entre tots nosaltres què em va facilitar les coses.
Anant cap la conclusió d’aquest pròleg, personalitze en Claire Moniot, a tot l’equip de la Bibliothèque de la Université de Bourgogne Franche-Comté, un grup mega-amable i professional. Ella va ser el nexe des dels primers correus electrònics fins a l’acte de comiat del curs a la Multiplex i també la persona que em va ajudar a conduir la presentació sobre la nostra biblioteca. Aquest últim dia, a punt de les vacances d’alguns companys, i poc abans de començar la presentació de la nostra biblioteca, em van oferir una copa de vi, denominació d’origen Marsannay (supose). Un gest, què em va fer exclamar de manera espontània: “Estan bojos aquests francesos!”. Crec que alguna cosa pareguda deia Astèrix.
PD. Podeu veure la UBFC, en les fotos i llegint la memòria.
Merci beaucoup!
Luisa Vidal Segarra
